dilluns, 9 d’octubre de 2017

PENSAR EN ELS ALTRES

       

DILLUNS :

Cuento El niño ciego y el pajarito (campaña para donar organos

 (conte molt curt i bonic , es pot posar també en generositat ).( dura 1,31 minuts)





DIMARTS

                                        LA TEMPESTA

         Una nit de tempesta, un llenyataire estava a la seva cabana i sentia com bufava el vent a fora, i pensava:
          - Que bé que estic aquí... dins de casa, tapat fins les orelles...
         I va sentir que trucaven a la porta. Va obrir i va trobar una llebre:
          - Però què fas aquí amb el fred que fa?!
          - Es això, és que tinc molt de fred!! -respongué la llebre.
          - Passa i posa't a la voreta del foc! -li digué el llenyataire.
          Se'n tornar a dormir. A fora el vent continuava bufant. I va sentir que algú tocava a la porta:
          - Toc-toc!
          - Qui hi ha? -digué el llenyataire tot obrint la porta.
         A fora, plantat davant de la porta, hi havia un esquirol que li demanava:
          - Què puc entrar? Què puc entrar?
          - Sí! -li respongué el llenyataire.
         I ràpidament se'n va anar cap a la vora del foc.
         Mentrestant la tempesta va continuar i el llenyataire se'n tornà a dormir. Al cap d'una estona tornà a sentir:
          - Pom- pom!
          - Qui hi ha? - digué.
         Va obrir la porta i veié que hi havia una guineu:
          - Puc passar? M'estic gelant, tinc la cua tota gelada...
          - Passa, passa! -va dir-li el llenyataire.
         I se'n va anar també cap a la vora del foc.
         Al cap d'una estona...va sentir  trucar més fort, i va pensar:
          - Ara qui deu ser?
         Va obrir i..., sabeu qui era? Era l'ós que deia:
          - Fua! Que puc entrar que estic gelat de fred?!
          - Va...! Passa, passa!
         I va anar cap a dintre a la vora del foc. El vent continuava bufant cada cop més fort.
         A la matinada, ja s'havia calmat el vent; es despertà la llebre i digué:
          - Què estic fent aquí? Què hi ha aquí? Una GUINEU! Jo me'n vaig!!.
         Es despertà la guineu i digué:
         - Oh!! Jo que faig aquí?! Si aquí hi ha un ós..., si es desperta em cruspirà!.
         Se'n va anar cap a la porta i marxà. Poc després es despertà l'ós i digué:
          - Caram ! Aquí hi ha una escopeta de caçador, si es desperta el caçador me la carregaré!.
         Va anar de pressa cap a la porta i marxà. Poc després es despertà el llenyataire  i digué:
          -On són aquest personal? S'ha acabat la tempesta i s'ha acabat la
                   trobada. És curiós el que ha aconseguit una nit de tempesta!.
       


DIMECRES



LA HUMANITAT (poesia)

Jo
Jo i una altra persona som un parell
Molts com nosaltres formen un nombre
de gent.
Gran nombre de persones són una multitud
Una multitud de gent un poble
Un poble una nació
Moltes nacions un continent
Els continents la humanitat.

Joan Brossa.








DIJOUS

                                           EN TABALET



Vet aquí que una vegada, en un bosc no gaire lluny d'aquí, hi vivia un conillet de pèl blanc que es deia Tabalet .Un dia la seva mare va anar a buscar pastanagues i va dir al seu fill:- Tabalet, fill, t'he de deixar sol i no vull que surtis del cau!I en Tabalet li va respondre:- No mare, no sortiré del cau. La mare se'n va anar i va fer un petó al seu conillet.- Adéu, Tabalet!- Adéu, mare!Poca estona després va arribar un ratolí que no va sentir cap soroll. El ratolí es va posar a cantar:- Tabalet vine aquí, surt a fora, surt a fora. Tabalet vine aquí, surt a fora a jugar amb mi.- Hola, ratolí!- Rac, rac, hola, Tabalet! Surt, surt a jugar amb mi. Però en Tabalet li va contestar:- No! Que la mare no vol que surti. Poc després va arribar la granota que no va sentir cap soroll. La granota es va posar a cantar:- Tabalet vine aquí, surt a fora, surt a fora. Tabalet vine aquí, surt a fora a jugar amb mi.- Hola, granota!- Croac, croac, hola, Tabalet! Surt, surt a jugar amb mi. Però en Tabalet li va contestar:- No! Que la mare no vol que surti. Quan ja havia passat una estoneta va arribar l'esquirol, que tampoc va sentir cap soroll. L'esquirol també es va posar a cantar:- Tabalet vine aquí, surt a fora, surt a fora. Tabalet vine aquí, surt a fora a jugar amb mi.- Hola, esquirol!- Nyic, nyic, hola, Tabalet! Surt, surt a jugar amb mi. Però en Tabalet li va contestar:- No! Que la mare no vol que surti. Però ... quan ja havia passat força estona en Tabalet va sentir un soroll molt estrany:- Zzt, Zzt. En Tabalet va aixecar les orelles i va escoltar aquell soroll que cada vegada era més fort:- Zzt, zzt. En Tabalet volia saber què era aquest soroll i va sortir del cau, oblidant les paraules de la mare .De sobte, una serp gran, verda i amb la boca molt oberta se'l volia menjar d'un mos:- Zzt, zzt. El conillet tremolant de por i molt arrupit va cridar:- Mare, mare, vine!Quan la serp era a punt de menjar-se'l, va arribar la mare i va fer una queixalada a la serp:- Nyac!La serp va marxar esfereïda i la conilleta mare va abraçar el seu fillet. Ara que la mare ja era al cau, en Tabalet va poder sortir a jugar amb tots els seus amics sense pors ni perills.




DIVENDRES

Si volem que els demès ens respectin i estimin hem de saber que no agrada tenir cap conegut o coneguda mentider o mentidera és per això que els refranys diuen:

- La primera vegada que m'enganyis la culpa serà teva, la segona, serà meva  (Proverbi xinès)
- El càstig del mentider és no ser cregut, tot i que digui la veritat (Aristòtil)
- El mentider ha de tenir molta memòria.
- Vols mentir? Digues el que sents dir.