COMPROMÍS
DILLUNS :
Anem a un país millor:
En un bonic poble de les afores de la ciutat un dia a la porta del seu ajuntament es podia llegir:
Es fa saber a tot home, dóna o infant que visqui en aquest poble: que des d’aquest moment es permet jugar, olorar les flors i escoltar el cant dels ocells; de beure aigua fresca i neta a tots aquells que acullin en el seu cor les normes establertes.
En canvi: no es permet de viure ni un instant a casa nostra a aquells que trobin impossible la pau entre els homes.
Diem, doncs, que al nostre poble mentre el sol escalfi i l’aigua rodoli muntanyes avall, tinguin vigència les següents normes:
1. Els vigilants d’aquest poble ens comprometem a viure com a germans l’un de l’altre, a fer la feina ben feta i a ajudar sempre que calgui; i no per això ens creurem més importants.
2. Els vilatans d’aquest poble prometen fer l’esforç més gran per fer feliços els altres i no es viurà mai ningú amb la cara trista, encara que faci mal temps.
3. Tots els ciutadans, des del més petit al més gran, estimarem les flors i els ocells, les formigues, i tot el que viu en aquesta vella terra, reconeixent que són obsequis del bon Déu.
4. En aquest poble ens estimarem per damunt de tot, no perquè siguem més forts o més espavilats que altes homes i dones...
5. Els vilatans d’aquest poble sabem i entenem que la pau val més que tots els sacs d’or del món, per això prometem que no ens barallarem mai més i no deixarem que ningú ho faci.
6. Tots els que vivim en aquest poble prometem que direm sempre la veritat i així- per sempre més- podrem confiar els uns amb els altres.
7. Acceptem que la nostra vida, la nostra feina i la nostra festa només tenen sentit si ens porten la pau, per tant ens comprometem a cercar la pau per tot els racons. La pau per a nosaltres i per a donar-la a tots els habitants de la terra.
8. Ens comprometem, pel fet de viure en aquest poble, que tothom que es fixi en la nostra mirada, trobi de seguida un amic de debò. I ens esforçarem per tenir molts amics entre els pobles.
Darrer apartar:
Establim, finalment, que tothom és admès a formar part d’aquest poble, ni que visqui a cent mil quilometres lluny, mentre accepti aquestes normes des de la primera fins a l’última. Prometem de tot cor que l’ajudarem.
Això estableixo des d’aquest moment
I té validesa universal per sempre més.
El vostre alcalde
DIMARTS :
El rossinyol conte d’una na de contes il.lustrat i explicat.
DIMECRES :
EL PONT DEL DIABLE MARTORELL
I un dia aneu a Martorell veureu un pont que porta per nom el Pont del Diable, tot seguit us explicaré la llegenda que va fer que tothom li poses aquest nom.
Explica la llegenda que una velleta passava cada tarda pel pont per portar aigua d’una font que hi havia a l’altra banda del riu Llobregat. Un dia el riu el riu es va desbordar i s’endugué el pont, i la pobre velleta es va quedar sense el seu habitual passeig i sense aigua.
Aquella, nit, el diable es va aparèixer a la velleta i li va d’emportar-se el cos i l’ànima del primer que passés. La velleta va acceptar, i el diable va començar a treballar font per acabar el pont abans que sortís el sol.
A l’endeà, quan la velleta anava a passar, el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de passar va deixar anar un gat per que passés davant d’ella. Així el diable es va emportar al gat, en cos i ànima , i va deixar tranquil.la a la velleta, que va seguir anat a la font, feliç per haver tornat al pont a la població. Des de llavors al pont de’l coneix com EL PONT DEL DIABLE.
DIJOUS :
DIVENDRES :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada