LA BONDAT

LA BONDAT

La bondat: Qualitat de qui fa el bé a tothom. Fer bondat: portar-se bé.


Durant aquesta setmana treballarem cada dia la cançó " Imagine" amb el motiu de la celebració de St Cecília.

DILLUNS :

RECEPTA PER FER BONES PERSONES

Ingredients:

·       1 quilo d’amor

·       ½ quilo d’estimació

·       Un polsim d’alegria

·       3 cullerades de perseverança

·       100 grams d’il-lusió

·       Diàleg

·       Paciència a dojo

·       Molt de respecte

·        

Procediment:

·       Barrejar bé l’amor i l’estimació fins a fer una bona massa, compacta, densa.

·       Anar-hi afegint alegria i il-lusió al llarg de tot el procés.

·       La perseverança s’ha d’anar lligant bé amb tots els altres ingredients.

·       La paciència la posarem a discreció, segons com ens vagi quedant la massa: potser ens farà falta més o menys, vigilar que no ens quedem sense.

·       Aquesta massa s’ha de pastar ben pastada durant molt, molt de temps, amb molt d’esforç.

·       Quan ja estigui a punt, l’enfornaren a foc molt lent, durant tota la vida. De tant en tant hi anirem afegint polsims d’alegria, d’amor i de paciència.

·       El diàleg i el respecte ens han d’acompanyar durant tota la recepta.

·       No es pot córrer: tota recepta necessita el seu temps.

·       Aquesta recepta és adequada per a fer-la a casa com a l’escola.

BON PROFIT!!!

Durant tota la setmana treballar la cançó 

DIMARTS :

Un refrany per pensar:

Mira’t a tu i no diràs mal de ningú

Si volem realment practicar la bondat abans de dir mal dels altres ens hem de mirar realment com som nosaltres i no criticar a ningú.

DIMECRES :

REI CANVIAT:

Hi havia una vegada un rei que tenia moltes riqueses i tresors. També tenia molts súbdits, però els tractava com esclaus, i per això no era ben vist pel seu poble. Un dia va cridar el seu ministre de finances i li va dir que fes la gira habitual pel seu regne i que cobrés els impostos a la gent.

-Majestat- va dir el ministre. Aquest any la collita ha estat dolenta, i la gent no té diners. Seria prudent perdonar els impostos.

El rei el va tractar de boig i li va ordenar que fes immediatament  el que li havia dit.

-         D’acord . ho faré així. Però, què farem amb els diners que recollim?

-         Fes una volta per tot el palau i mira tot el que i falta. Ho comprarem amb els diners que recollim dels impostos.

El ministre va fer la volta pel palau, i hi va veure que el rei estava amb cara de pomes agres; la reina , avorrida i morta de fàstic; els eus fills, plens de capricis i descontents; els servidors del rei malgastaven els diners i es barallaven; i la gent que passava per davant del palau, hi llençava mirades de ràbia i maleïen el rei i tota la seva família.

-         Realment s’han de reparar moltes coses greus en aquest palau –va pensar el ministre. I sortí a cobrar, tal com el rei li havia recomanat.

Se’n va anar per ciutats i camps amb un pregoner, reunia a la gent i els anunciava:

-         Aquest any el rei, tenint en compte les males collites  i les dificultats que teniu, i seguint el desig de la reina  i dels seus fills, ha decidit perdonar-vos els impostos. I tothom content, aplaudia la decisió del rei.

En tornar a palau, el rei va preguntar al ministre com havia anat.

-         Molt bé majestat. I, per fer que en el palau es recuperés l’alegria, he dit al poble que vós els perdoneu els impostos.

El rei no el va voler escoltar més i va dir que el cessava de ministre. I, molt empipat,va sortir ell en persona a intentar cobrar a la gent el que el ministre els havia perdonat. Però quan va ser vist en el primer poble, tothom va sortir a aclamar-lo i a aplaudir-lo. Poc a poc, enmig de ant entusiasme, el rei es va començar a desarmar. El seu cor de pedra, per primera vegada a la seva vida es sentia feliç. Quan va tornar al palau reial va trobar una gran multitud que havia organitzat una manifestació d’agraïment per a la reina i als prínceps. Tots estaven alegres  i contents. Aleshores el rei ho va comprendre i va fer cridar el ministre que havia fet fora.

-         Tenies raó-li va dir-. Ets un bon ministre de finances. Continuaràs sent-ho, i a més a més, t’encarregaràs de distribuir els meus béns entre la gent del poble.

-         Els autèntics gestos de bondat són font d’alegria i de felicitat, i desperten la il·lusió i les ganes de viure en les persones. Procurem que abundin entre nosaltres, aquests gestos, que siguin habituals. Col·laborarem a augmentar la il·lusió de tothom.

DIJOUS :

LES MANS MÉS BONIQUES

Diu una llegenda que hi havia tres dames molt boniques, que vivien en un palau reial. Un matí, mentre passejaven per un jardí meravellós, ple de fonts i de rosers, van començar a preguntar-se quina de les tres tenia les mans més boniques. La més gran, que s’havia tenyit els dits mentres collia unes maduixes delicioses, pensava que les seves eren les més boniques. La segona, que havia estat entremig de les roses fragants, i les seves mans havien quedat impregnades de perfum, pensava que les seves eren les més belles. I, la tercera, la més jove, que havia mullat els dits en l’aigua clara del rierol, i unes gotes li brillaven resplendents. com si fossin diamants, també pensava que les seves mans eren les més boniques. En aquests moments, va arribar una noia necessitada per demanar una almoina. I les tres dames reials, lentament sense voler-ne saber res, van girar cua i se’n van allunyar. Aleshores la captaire , acaba dient la llegenda, es va transformar en un àngel que va aparèixer davant la porta del jardí i va dir a les tres dames: “Les mans més boniques, noies, són aquelles que estan disposades a beneir i ajudar els altres”. Pensem en els companys i companyes que tenim al costat, en les persones que ens envolten: en la mesura que puguem, no deixem d’estendre-hi les nostres mans per ajudar-los quan els sigui necessari.

DIVENDRES  :  

Video sobre la bondat molt i molt significatiu i curtet (0,33)