dilluns, 7 de novembre del 2016

SETMANA DEL PERDÓ

  

Perdó: Acció de perdonar . Perdonar: deixar passar sense càstig una falta

DILLUNS :

. 
Un  dia un amic li va dir a un altre vull que em perdonis per què tu ets una persona molt i molt  important per mi,i et vull dedicar aquesta cançó:


Títol : josep thio -mil colors  (3,16 minuts)


DIMARTS :

Els Tres Fills del Rei:

Era un rei que tenia tres fills. Les seves possessions i riqueses eren moltes i s'estenien per tot el regne. Però la seva més gran riquesa eren els seus tres fills, que s'estimava de veritat i que havia procurat educar des de petits. D'entre els seus tresors  destacava un brillant de valor extraordinari, admirat en tot el món. Quan hagués de repartir la seva herència, ¿per a quin dels seus tres estimats fills seria aquell brillant tan especial? I vet aquí que el rei va decidir sotmetre els seus fills a una prova: el brillant seria per a aquell que realitzés la proesa més gran al llarg d'un dia prèviament assenyalat. Un cop va passar la jornada indicada per a la prova, la nit d'aquell dia cada fill anava explicant la seva acció més heroica. El fill gran havia matat un drac, que sembrava de terror tot el regne. El fill segon havia aconseguit vèncer deu homes ben armats, amb l'única ajuda de la seva espasa. I el tercer fill va dir: "Jo no he tingut oportunitat de fer cap acte heroic. L'única cosa una mica interessant m'ha passat al començament del dia: he sortit de bon matí i m'he trobat el meu més gran enemic dormint al costat d'un precipici que dóna al mar. M'han vingut ganes de llençar-lo precipici avall... però l'he deixat que continués dormint". Aleshores el rei es va aixecar del seu seient, va abraçar aquest fill i li va lliurar el brillant. No hi havia dubte que el seu gest havia estat el més heroic: ser capaç de perdonar, fins i tot una persona considerada enemiga.

DIMECRES :

  El cavall, el cérvol i el caçador

En un bonic bosc hi vivien en llibertat un cérvol i un cavall.
Portaven una vida molt independent, cadascun conforme amb els seus costums, i mai es molestaven entre ells.
Els dos eren molt feliços, doncs tenien al seu abast tot el que necessitaven per a viure en pau i tranquil·litat. Un riu cabalós baixava de les muntanyes oferint-los una aigua neta i cristal·lina. Grans extensions de terreny els permetien córrer al seu gust. Tenien herba i aliment en abundància per a cobrir les seves necessitats.
En definitiva, vivien còmodament i cap d'ells desitjava res que no pogués tenir. A vegades, coincidien en el riu i xerraven amistosament durant força estona, marxant després cadascun pel seu camí.
En una ocasió van discutir per una cosa de poca importància i, al final, el cérvol es va atrevir a burlar-se del cavall, traient-li la llengua. Aquest es va sentir molt ofès i va perseguir el cérvol disposat a castigar-lo, però era més ràpid que ell i es va escapar.
A partir d'aquell dia, cada vegada que es trobaven, el cavall tractava inútilment d'atrapar al cérvol, doncs aquest sempre s'escapava gràcies a la seva gran rapidesa i agilitat.
Llavors, el cavall, tot i la poca importància del que havia succeït, va decidir demanar ajuda a un caçador que vivia a les proximitats.
-Jo et duré a prop del cérvol - li va dir - i així tu, amb les teves armes, podràs caçar-lo des de lluny i quedaré venjat.
Van sortir, doncs, el caçador muntat sobre el cavall i quan van trobar el cérvol va disparar contra ell amb la seva ballesta. Va fallar el tret, però el cérvol, espantat, va fugir d'aquelles contrades per a no tornar mai més.
- Molt bé - va dir el cavall - ara ja pots treure'm les regnes i la cadira, doncs ja no tornarà a molestar-me.
Però el caçador s'hi va negar. Per molt que el cavall va saltar, córrer i va fer tota mena de cabrioles, no va aconseguir treure's de sobre al seu genet, fins que, esgotat, va haver de deixar-se conduir a l'estable del caçador.
- Estúpid de mi! - pensava - Per no perdonar una petita ofensa hauré de pagar la meva soberbia tota la meva vida.
Perdonar ens permet poder ser feliços, la venjança només ens porta a noves desgràcies.

DIJOUS :

ESCRIT EN UNA PEDRA:

Explica una llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert quan en mig d’una forta baralla entre ells, un li va donar una bona bufetada a l’altre.
L’ofès no va dir res però va escriure amb els seus dits sobre la sorra:
Avui el meu millor amic m’ha donat una bufetada en tota la cara”
Varen continuar el seu viatge i en un oasis al mig del desert es varen voler banyar. L’home que havia rebut la bufetada es va començar a ofegar, doncs no sabia nadar i el seu amic es va llançar a l’aigua i el va salvar Després de recuperar-se del gran ensurt i tot agraït , l’home que estava a punt d’ofegar-se va agafar el seu ganivet i va començar a ratllar una pedra tot escrivint en ella :
Avui el meu millor amic m’ha salvat la vida.
Estranyat el seu amic li va preguntar :
-Per què quan t’he donat una bufetada ho has escrit a la sorra on el vent tot s’ho emporta i ara ho has escrit en una pedra?-
Amb un gran somriure l’home li respongué:
-Quan un gran amic et faci mal ho has d’escriure a la sorra ,per poder amb l’ajut del vent oblidar-ho i perdonar-ho , en canvi quan un gran amic  t’ajudi i escolti ho has de gravar en una pedra on puguis llegir-ho sempre i ningú ni res ho pugui esborrar. Aquest serà el teu gran tresor,saber perdonar .

DIVENDRES  :   

FABULA- EL RATON Y EL LEON (3,14 minuts)



http://www.youtube.com/watch?v=6QakMjbuqiU

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada