LA
FELICITAT:
Estat d’ànim plenament satisfet.
DILLUNS :
EL PARE QUE TENIA TRES FILLS
Hi havia una vegada un pare que va voler donar als seus tres fills tot el que tenia, i els va fer cridar.
- Escolteu, us vaig a preguntar a cada un una cosa.
Al fill gran li preguntà:
- Fill tu què vols en aquesta vida?
- Jo, pare, vull ser ric!- respongué.
- Doncs bé, no hi ha problema -respongué el pare -. Agafa totes les
terres i totes les cases que tinc i són per tu. Sigues ric!.
Cridà al segon fill i li digué:
- Fill tu què vols en aquesta vida?
- Pare jo vull ser savi -li respongué.
- Doncs no et preocupis -digué el pare -. Agafa tots els meus llibres,
llegeix i estudia , i segur que seràs una persona sàvia!.
Va cridar al fill petit i li digué:
- Fill, i tu què vols ser?
- Pare jo vull ser feliç -respongué.
-Fill meu, jo no et puc donar res del que tinc ,però si et puc dir que per ser feliç has d’estimar el que ets, el que tens i a les persones que t’envolten.
DIMARTS :
La veritable felicitat.
La joia única
Un dia,
anant pel desert, un viatger anglès va veure un home que estava assegut sota
una palmera. Un xic més enllà reposaven els seus cavalls, carregats de caixes.
El viatger comprengué que es tractava d'un mercader que anava a vendre joies,
perfums i tapissos a alguna ciutat veïna.
Feia
molt de temps que no conversava amb ningú. S'apropà al mercader dient–li:
–Salut, Amic! Sembles preocupat! Que et puc ajudar?
–Ai! –respongué l’home tristament–. Estic molt trist perquè
acabo de perdre la mes preuada de les joies.
–Bah!
–contestà l'altre–. La pèrdua d'una joia no deu representar gaire per a vós que porteu tants tresors damunt els
vostres cavalls. Us serà fàcil trobar–ne una altra.
–Una altra! Una altra! –respongué l’home–.
És ben bé que no coneixeu quin valor té aquesta joia.
–Quina joia era, doncs? –preguntà el viatger–.
–Era una joia –contestà el mercader– com no n'hi ha d'altra.
Estava tallada en un tros de la pedra de la vida i hauria estat feta en el
taller del temps. L'adornaven 24 brillants, envoltats cadascun per uns altres
60 de més petits. Ja veieu quanta raó tinc de dir que era una joia única al
món.
–Realment –digué l’anglès– la vostra joia devia ser preciosa.
Però, no creieu que amb diners se'n podria fer una d'igual?
–La joia perduda –respongué l’home–, era un dia, i un dia que
es perd ja no es torna a trobar.
DIMECRES :
FABULA- EL MOLINERO,EL HIJO Y EL BURRO (3,58 minuts)
DIJOUS :
El
picapedrer
El Jaume
era un picapedrer. Era pobre però molt treballador. Vivia amb la seva dona en
un lloc mig desert, però era feliç amb ella i amb els veïns.
Un dia
que en Jaume estava treballant com de
costum, es va parar prop del camí una carrossa. Hi anava un home ric que va
demanar a en Jaume per on era el camí. Quan hagué passat,en Jaume sentí una
gran enveja. Tornà al treball però sense ni mica d'alegria. Per primera vegada
a la seva vida li va semblar que el sol era insuportable i que les mans li
feien mal.
De sobte
llançà el martell, va asseure's sobre les pedres i es lamentava dient:
"Ah, si fos ric no hauria de picar pedres i em podria contemplar els
altres com treballen, tot passejant". En aquell moment va sentir una veu
potent que li deia: "Jaume, sigues ric. Que es compleixi el teu
desig". I sense saber com, es va trobar vivint en un palau, bevent te amb la seva dona. En Jaume
era ric i es sentia molt feliç.
Un dia,
que era al seu jardí, va veure passar el Rei, amb una carrossa cent vegades més bonica que la seva. Tot el que ell tenia li va semblar no res
comparat
amb tot
allò.
I
sospirà, dient: "Oh, si en lloc de ser simplement ric pogués ser Rei ho
podria dominar tot". En aquell moment va sentir una veu que li deia:
"Jaume, que es compleixi el teu desig; sigues Rei". I ja teniu el
Jaume en un gran palau, ple de pedres precioses. El Jaume era feliç.
Un dia
que es passejava amb els seus criats feia una calor insuportable. El sol
escalfava molt. El Jaume va cridar: doneu-me alguna cosa per beure, m'ofego. Va
beure, però aviat va tomar a tenir set. El Jaume es queixava: "El sol és
més poderós que el Rei. Oh, quines ganes que tinc de ser sol". Novament
sentí la veu: "Jaume ja que ho vols, sigues sol". I el Jaume es trobà
alt, molt alt, en el cel. Era el sol. Brillava sobre la terra i era poderós.
Però un
dia va venir una gran tempestat que ho arrasava tot. El poderós sol va quedar
tapat per un núvol. I llavors va voler ser tempesta. I ho va ser.
Furiós
ho destruïa tot... Se sentia poderós. Era feliç. Fins que un dia va trobar la
muntanya. S’alçava alta, orgullosa. La tempesta no podia amb ella. Ella era més
forta. I el Jaume va voler ser muntanya. Quan ja ho era se sentia feliç.
Però un
dia el Jaume va sentir un soroll. Era com si l'estiguessin picant, o fent
pessigolles als peus. El Jaume va mirar als seus peus i va veure, lluny, petit,
un home que estava picant contra la muntanya per treure pedra. El Jaume va
cridar: "Para't; t'ho mano". Però l'home va seguir tan tranquil.
Aleshores
va pensar que no era pas la muntanya la més poderosa, sinó l'home. I va
desitjar ser home. I es va trobar essent una altra vegada picapedrer.
I la veu
li digué: "Comprens,
Jaume, que no hi ha res tan poderós com el simple ésser humà? No tinguis mai
enveja. Sigues feliç de ser una persona i de tenir el que tens “.
DIVENDRES :
Aladin! un mundo ideal ( 2,29
minuts)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada