dilluns, 22 de gener del 2018

La Felicitat



 
 

LA FELICITAT: Estat d’ànim plenament satisfet.

DILLUNS :

                    EL PARE QUE TENIA TRES FILLS
                                   
         Hi havia una vegada un pare que va voler donar als seus tres fills tot el que tenia, i els va fer cridar.
         
          - Escolteu, us vaig a preguntar a cada un una cosa.
            Al fill gran li preguntà:
          - Fill tu què vols en aquesta vida?
          - Jo, pare, vull ser ric!- respongué.
          - Doncs bé, no hi ha problema -respongué el pare -. Agafa totes les
             terres i totes les cases que tinc i són per tu. Sigues  ric!.
            Cridà al segon fill i li digué:
          - Fill tu què vols en aquesta vida?
          - Pare jo vull ser savi -li respongué.
          - Doncs no et preocupis -digué el pare -. Agafa tots els meus llibres,
            llegeix i estudia , i segur que seràs una persona sàvia!.
            Va cridar al fill petit i li digué:
          - Fill, i tu què vols ser? 
          - Pare jo vull ser feliç -respongué.
          -Fill meu, jo no et puc donar res del que tinc ,però si et puc dir que per ser    feliç has d’estimar el que ets, el que tens i a les persones que t’envolten.
         


DIMARTS :

                                       La veritable felicitat.

La joia única

Un dia, anant pel desert, un viatger anglès va veure un home que estava assegut sota una palmera. Un xic més enllà reposaven els seus cavalls, carregats de caixes. El viatger comprengué que es tractava d'un mercader que anava a ven­dre joies, perfums i tapissos a alguna ciutat veïna.
   Feia molt de temps que no conversava amb ningú. S'apropà al mercader dient–li:
    –Salut, Amic! Sembles preocupat! Que et puc ajudar?
    –Ai! –respongué l’home tristament–. Estic molt trist per­què acabo de perdre la mes preuada de les joies.
–Bah! –contestà l'altre–. La pèrdua d'una joia no deu re­presentar gaire  per a vós que porteu tants tresors damunt els vostres cavalls. Us serà fàcil trobar–ne una altra.
        –Una altra! Una altra! –respongué l’home–. És ben bé que no coneixeu quin valor té aquesta joia.
    –Quina joia era, doncs? –preguntà el viatger–.
    –Era una joia –contestà el mercader– com no n'hi ha d'altra. Estava tallada en un tros de la pedra de la vida i hauria estat feta en el taller del temps. L'adornaven 24 bri­llants, envoltats cadascun per uns altres 60 de més petits. Ja veieu quanta raó tinc de dir que era una joia única al món.
    –Realment –digué l’anglès– la vostra joia devia ser pre­ciosa. Però, no creieu que amb diners se'n podria fer una d'igual?
     –La joia perduda –respongué l’home–, era un dia, i un dia que es perd ja no es torna a trobar.



DIMECRES :



FABULA- EL MOLINERO,EL HIJO Y EL BURRO (3,58 minuts)



DIJOUS :

El picapedrer

El Jaume era un picapedrer. Era pobre però molt treballador. Vivia amb la seva dona en un lloc mig desert, però era feliç amb ella i amb els veïns.
Un dia que en Jaume  estava treballant com de costum, es va parar prop del camí una carrossa. Hi anava un home ric que va demanar a en Jaume per on era el camí. Quan hagué passat,en Jaume sentí una gran enveja. Tornà al treball però sense ni mica d'alegria. Per primera vegada a la seva vida li va sem­blar que el sol era insuportable i que les mans li feien mal.
De sobte llançà el martell, va asseure's sobre les pedres i es lamentava dient: "Ah, si fos ric no hauria de picar pedres i em podria contemplar els altres com treballen, tot passejant". En aquell moment va sentir una veu potent que li deia: "Jaume, sigues ric. Que es compleixi el teu desig". I sense saber com, es va trobar vivint en un  palau, bevent te amb la seva dona. En Jaume era ric i es sentia molt feliç.
Un dia, que era al seu jardí, va veure passar el Rei, amb una carrossa cent vegades més bonica que la seva. Tot el que ell tenia li va semblar no res comparat



amb tot allò.
I sospirà, dient: "Oh, si en lloc de ser simplement ric po­gués ser Rei ho podria dominar tot". En aquell moment va sentir una veu que li deia: "Jaume, que es compleixi el teu desig; sigues Rei". I ja teniu el Jaume en un gran palau, ple de pedres precioses. El Jaume era feliç.
Un dia que es passejava amb els seus criats feia una calor insuportable. El sol escalfava molt. El Jaume va cridar: doneu-me alguna cosa per beure, m'ofego. Va beure, però aviat va tomar a tenir set. El Jaume es queixava: "El sol és més poderós que el Rei. Oh, quines ganes que tinc de ser sol". Novament sentí la veu: "Jaume ja que ho vols, sigues sol". I el Jaume es trobà alt, molt alt, en el cel. Era el sol. Brillava sobre la terra i era poderós.
Però un dia va venir una gran tempestat que ho arrasava tot. El poderós sol va quedar tapat per un núvol. I llavors va voler ser tempesta. I ho va ser.
Furiós ho destruïa tot... Se sentia poderós. Era feliç. Fins que un dia va trobar la muntanya. S’alçava alta, orgullosa. La tempesta no podia amb ella. Ella era més forta. I el Jaume va voler ser muntanya. Quan ja ho era se sentia feliç.
Però un dia el Jaume va sentir un soroll. Era com si l'estiguessin picant, o fent pessigolles als peus. El Jaume va mirar als seus peus i va veure, lluny, petit, un home que estava picant contra la muntanya per treure pedra. El Jaume va cridar: "Para't; t'ho mano". Però l'home va seguir tan tranquil.
Aleshores va pensar que no era pas la muntanya la més poderosa, sinó l'home. I va desitjar ser home. I es va trobar essent una altra vegada picapedrer.
I la veu li digué: "Comprens, Jaume, que no hi ha res tan poderós com el simple ésser humà? No tinguis mai enveja. Sigues feliç de ser una persona i de tenir el que tens “.



DIVENDRES  :   

Aladin! un mundo ideal ( 2,29 minuts)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada